A la carretera

Després de tres dies amb un temps gairebé primaveral, avui ha començat a fer fresca. Així estàvem, mentre esperàvem el bus turístic…

EL primer que vam fer ahir al vespre, després de deixar les maletes a l’hotel, va ser sortir a buscar un lloc per sopar. No havíem menjat res des de les 11 del matí, des d’abans d’agafar l’avió. En girar la primera cantonada, vam ensopegar amb un teatre on feien el musical Curtains, interpretat per en David Hyde Pierce i n’Edward Hibbert, entre d’altres. Qui són? doncs són els actors que interpreten els personatges d’en Niles i en Gil Chesterton a Frasier.

Tots dos som fans de la sèrie, almenys fins a la vuitena temporada - a partir d’aquí va començar a decaure, no? Ahir al vespre no hi havia funció i el teatre estava tancat, però aquest mateix vespre hem anat a comprar un parell d’entrades per anar a veure, demà, en viu i en directe, el germà petit dels Crane i el locutor especialitzat en cuina de la KACL.

Aquests tres últims dies hem fet gairebé 2000 quilòmetres en cotxe, des de Beatty (Nevada) fins Flagstaff i Grand Canyon Village (Arizona). Dormíem en motels de carretera i conduíem tot escoltant la KFRH de clàssics del Rock, la KKLZ i l’emissora dels camioners, que ara no recordo com es deia.

Una part del camí l’hem fet resseguint la part que es conserva de la Route 66. Concretament, els tres trams històrics que passen per Oatman, Seligman i Williams.

A Beatty, de poc més de 1000 habitants i a les portes de la Vall de la Mort, vam decidir sortir expressament a prendre alguna cosa de nit, per primera vegada en tot el viatge. Vam anar a un lloc que hi havia davant del Motel, a l’altra banda de carretera: el Sourdough Saloon. Un autèntic bar de  rednecks, on els homes no es treuen els barrets ni gorres, on la gent crida, canta i fuma (tot i que a Nevada, amb l’excepció de les sales de joc dels casinos, fumar en llocs tancats està prohibidíssim) i els cambrers et porten una altra cervesa quan falten dos dits perquè t’acabis la que t’estàs bevent, sense que l’hagis de demanar. Molt autèntic, però una mica depriment, com els casinos de Las Vegas.

No crec que trobem res més així en tot el viatge. De moment, a Flagstaff, que és un lloc d’esquí i universitaris i on també hem sortit, no ho hem trobat…

La Grace Cathedral es troba al capdamunt del Nob Hill, un dels turons mes alts i exclusius de San Francisco (nob ve de nobility). Hi hem anat aquest matÍ a primera hora. És un temple episcopalià, començat l’any 1928, força maco tot i que no té gaire gaire res d’original. La façana està inspirada en Notre Dame de Paris i la portalada d’entrada es va fer amb els mateixos motlles que els fets servir per fabricar la Porta del Paradís el Baptisteri de Florencia de Ghiberti.

La sorpresa ha estat descobrir que dins la catedral hi tenen un Crist catala del segle XIII.

Sortint de l’Exploratorium, hem volgut anar a veure el Letterman Arts Digital Center, que estava a tocar d’allà mateix. Per entendre’ns, és el lloc on en George Lucas (el de la Guerra de les Galàxies) té el seu centre de recerca sobre efectes especials. Es veu que tenen un petit espai d’exposicions visitable, però estava tancat per vacances. Fins després de cap d’any, res de res. Llàstima que ja no hi siguem… Però no ens hem pogut estar però de fer una foto a l’estàtua d’en Yoda, el savi i poderós mestre jedi, que presideix l’entrada!

Que per cert, a en Yoda, aquí a San Francisco, te’l trobes per tot arreu!