A la carretera

Ja som a casa. Vam arribar a les dotze del migdia, molt cansats. La casa estava bé, tot i que el telèfon no funcionava, com ens passa sovint als pobres clients de telefònica que vivim en disseminats. Vam dormir tretze hores seguides i ahir, per a celebrar la tornada, vam anar a sopar amb els padrins al restaurant Beverly Hills de la Rambla (de Vilanova, al costat del CAP).

I per acabar, una de les fotos que vam el primer dia d’arribar a San Francisco, al barri de Chinatown. Com deia Jack Kerouak…

En fi, quina mandra tornar a treballar!

Sota el pont. No és només el títol d’una cançó dels Red Hot Chili Peppers… tampoc és que ens hagin fet fora de l’hotel i haguem passat la nit a la serena. Però avui era el dia que ens havíem reservat per passejar per Little Italy, Chinatown, Greenwich Village i el SoHo. També és l’únic dia que ens ha plogut, i molt. A bóts i barrals.

Tant que ens hem hagut d’estar sota un pont durant més d’una hora, esperant que amainés una mica. Però, al tanto, no sota qualsevol pont. Sota el Brooklyn Bridge! A la foto potser no s’aprecia, però en queia una…

  

Al final hem aconseguit arribar a una estació de metro i, després d’un parell de parades i de caminar una estona sota la pluja, hem anat a dinar en un restaurant de la Petita Itàlia molt bonic i acollidor. Allà hem esperat que parés de ploure tot gaudint d’un dinar que ens ha costat un dineral. Però tant és, perquè ens hem d’acabar els dòlars i total, ja passarem misèria quan tornem!

I això s’acaba. Després de 20 dies de viatge, demà hem d’agafar l’avió de tornada. La veritat és que no ens faria res estar-nos una setmaneta o quinze dies més per aquí fent el turista. Però què hi farem. Snif

El parc de les Sequoies i King’s Canyon estaven nevats. Hem hagut de llogar cadenes i l’aventura del dia ha estat posar-les… no ho havíem fet mai però al final ens n’hem sortit. A poc a poc, conduint a 20 milles per hora, hem tardat quasi 8 hores a donar la volta al parc.

Això si, tot el que s’havia de veure, ho hem vist. La neu, els visitors centers i els arbres més grans, entre ells el Sentinel, el General Sherman i el General Grant.

I a la tarda hem baixat cap a Los Angeles, on passarem un parell de dies. Què farem per cap d’any?

Sense ell, no sé pas com ens ho hauríem per sortir de San Francisco, ni per arribar a Lemon Cove, un poble de 190 habitants, situat a unes 20 milles de l’entrada del Parc de les Sequoies i King’s Canyon. Només hi ha una església, una benzinera i el B&B on passarem la nit. Per anar a sopar hem hagut d’agafar el cotxe i conduir 15 Km. L’Amèrica  profunda, vaja.

Conduim un Subaru de quatre portes blau, ni massa gran ni massa petit. Des de casa, havíem reservat un Chevrolet Impala (es pronuncia xevrolèi) que, quan l’hem vist, ens hem espantat de gros com era. No sé  si l’hauríem sabut portar cap dels dos. A més ens sortia per tres-cents dòlars més i ens hauríem deixat el pressupost en benzina.

La molèstia de conduir una bèstia així només compensaria si haguéssim pogut llogar un cotxe clàssic americà d’aquells dels que surten a les pel.lícules antigues, un  Cadillac Fleetwood Eldorado del 64, o un Plymouth Fury del 58 que anomenaríem, amorosament, Christine…

Indrets i coses típiques de la ciutat,  com ara el Golden Gate Bridge i els lleons marins del Pier 36…

els tramvies, Chinatown…

la Transamerica Pyramid, Russian Hill, el Palace of Fine Arts…

…i moltíssimes altres fotos que ja us ensenyarem un dia en què us tancarem a casa amb clau i us farem mirar també les del casament!

Avui, dia de Nadal, quan ens hem llevat a l’hotel de l’aeroport de Nova York per anar a buscar l’avió cap a San Francisco, hem posat un moment la tele mentre preparàvem el cafè i fèiem temps per esperar que l’altre acabés de dutxar-se. A la CNN feien un programa on es preguntaven com reaccionaria Jesús davant de problemàtiques actuals com ara la immigració il·legal o el matrimoni entre persones del mateix sexe. Hi havia un senador demòcrata i un senador republicà que han opinat tots dos sobre la qüestió i han arribat a la conclusió, que, si Jesús tingués l’oportunitat de votar a les properes eleccions, amb tota seguretat els votaria a ells. Després ha aparegut un hindú convertit al cristianisme que ha estat discutint sobre la significació de les festes nadalenques amb un senyor que defensava que se n’havia d’eliminar tots els elements relacionats amb la religió en nom del respecte a la diversitat. Ja havia sentit a parlar de les polèmiques que hi ha regularment aquí als EUA entre fonamentalistes cristians, jueus, grups laicistes, etc. Tot plegat resulta un tant exòtic, fascinant…

Acte seguit, han començat a retransmetre felicitacions de les tropes estacionades a l’Irak i altres llocs del món.Tot això, a les 5:30 del matí hora local.